Hem de parlar

Avui us vull presentar dos grans problemes que ens amenacen des de les ombres, dues amenaces que venen de la mà i poden fer molt mal a la nostra societat. Estic parlant del TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions) i les desastroses conseqüències que aquest portaria amb ell, centrant-nos avui en l’entrada de la dieta americana a Europa. Em direu que perquè em centro en la dieta americana, que el TTIP té molts altres efectes negatius si s’arriba a aprovar i, que el menjar hauria de ser una de les últimes en la llista de importància. Però la veritat és que si aquesta dieta entra a Europa, l’economia, la salut i el medi ambient d’Europa i tot el món empitjoraran radicalment. Tots coneixem el que és la dieta americana, una alimentació basada en el fast food, les begudes carbonatades i, sobretot una gran quantitat de carns i derivats animals en tots els àpats del dia. Una dieta molt menys equilibrada que la nostra mediterrània, explicant els grans índex d’obesitat i malalties d

Avui inicio una nova secció del blog, enfocada a exposar diverses mesures polítiques que trobi interessants o necessàries per la nostra societat. Començaré parlant-vos del lloguer social en cases inhabitades de llarga durada. Es tracta d’idees meves, d’altres persones o d’adaptacions, pel que estic obert a qualsevol crítica i debat. La proposta és senzilla, detectar pisos que portin més de tres anys en desús, sense una raó inhabilitant (despreniments, obres, etc...), de propietaris que disposin d’altres immobles en la mateixa ciutat/poble i, donar-los en lloguer, a famílies amb falta de recursos econòmics, un lloguer social com ja en coneixem actualment. El propietari seria, òbviament, el beneficiari del lloguer, que oscil·laria depenent del pis i de la família que l’habités. A més, per compensar un lloguer baix, es podrien utilitzar mesures com una desgravació fiscal d’hisenda, una compensació per part de l’estat, etc... L’administració es faria càrrec de les despeses dels contr

Seria fàcil llençar-me a un anàlisi demagògic de les Eleccions dels EUA, podria adduir que la culpa és de la inculta Amèrica profunda, dels homes blancs que han vist com han perdut pes la última legislatura, dels racistes del KKK que han tergiversat el moviment Black Lives Matter , fins i tot podria enfocar la culpa en Hillary i els demòcrates per no haver sabut dur la campanya. Però no em veig amb legitimitat per fer-ho, no ens veig a cap de nosaltres, ciutadans d’Europa, polítics aficionats, capacitats per entendre els EUA. La societat, la mentalitat dels “americans del nord” és completament diferent a la nostra i, per tant, no podem entendre’n el funcionament. Tot i així, sempre ens hi hem emmirallat, hem volgut ser com ells, els hem convertit en els nostres líders, en els líders del “Free World”. Hem oblidat però, que en l’únic que són els primers és en economia i prepotència militar. A Europa és on hauríem de fixar els nostres líders, hauríem de voler tenir l’educació de Finlà

Avui en sortir de treballar he passat a saludar en Hamid, un pakistanès que regenta una petita tenda de queviures a l’estació de ferrocarrils. En veurem m’ha rebut amb un gran somriure i tota l’emoció d’una persona que es passa 15 hores al dia, 7 dies a la setmana, sense més contacte humà que clients estressats i una petita televisió que sempre ressona en pakistanès. Desprès de saludar-nos, escollir una beguda i acceptar un Chupa Chups com a regal, en Hamid s’ha posat més seriós i, amb un castellà-anglès difícil de desxifrar, m’ha demanat si coneixia d’algun pis o habitació en lloguer pel barri. Les indicacions eren clares, un espai petit i barat, on poder dormir, “sleep i lavabó” deia ell. Amb tota la bona fe del món, però traient-me el problema de sobre, li he respost que estaria atent i preguntaria a amics i familiars, tot a la vegada que m’acomiadava i marxava corrents per agafar el tren. No ha estat fins que m’he assegut al vagó i he tingut 5 minuts per pensar, que m’he adonat

“Pensa globalment, actua localment” és el poderós missatge de presentació de la ONG Greenpeace, un eslògan que ens transmet la dura realitat de forma optimista. Actualment el món s’ha fet molt gran, rebem notícies de catàstrofes humanitàries constantment i repartides per tot el planeta, tantes desgràcies ens insensibilitzen, i acabem sense fer res, sense ni immutar-nos, creant societats immòbils, sense ànim de lluita. És obvi pensar que TU, una persona com una altra, amb feina, família i altres responsabilitats, no pot fer front a les ablacions femenines de l’Africa, als efectes de les devastacions constants de l’illa d’Haití, als abocaments de residus de les fabriques d’arreu del món o a la tala d’arbres i la conseqüent desaparició d’espècies dels pulmons del nostre planeta. Greenpeace ens impulsa a creure, en nosaltres i en la nostra capacitat per provocar millores en el nostre entorn, que en algun punt reformaran el món. L’eslògan es basa en el potencial d’un petit gest, pe