Una llei per comprar nadons

El dia 9 de març de 2019, el Partit Popular espanyol presentà públicament una proposta de llei, a la qual anomenaren “Ley de Apoyo a la Maternidad”, amb l’objectiu d’incentivar el creixement poblacional espanyol. La proposta abastia diversos àmbits però un en especial fou destacat per als experts i pel públic en general. Una mesura per a la qual, les dones immigrants embarassades en situació irregular no serien expulsades durant el període de gestació si es comprometien a donar el fill en adopció. És a dir, les dones immigrants sense papers, no serien expulsades del país si, a canvi, cedien el nadó a l’Estat, el qual el donaria en adopció amb l’objectiu d’evitar el decreixement demogràfic. Tal mesura rebé una quantitat ingent de crítiques i, des de llavors ha estat apartada però, posà sobre la taula o, evidencià una realitat preocupant. L’afirmació pot semblar desmesurada però, si s’obliden els tecnicismes i les edulcoracions, el principal partit de la oposició, proposava una transacció, una compra de nadons a canvi d’una estadia temporal en territori espanyol. Diversos col·lectius, especialment feministes però també de protecció a l’immigrant, s’aixecaren en protesta, creant una esfera de debat que forçà el partit a matisar les seves paraules i, a acabar amb la proposta. L’opinió publica es calmà i, el debat, desaparegué de les primeres planes.

El món actual és un món fugaç, un món que viu de la controvèrsia i s’alimenta de la tendència del moment, duent a terme un public shaming puntual què, a la llarga, no genera un canvi substancial. El Partit Popular i, en especial Pablo Casado foren recriminats per tal proposta, veient-se obligats a retirar-la però, el fonament ideològic rere la mesura popular, en cap moment fou adreçat. El dia 9 de març, s’evidencià què, per una part de la població, els immigrants no tenen els mateixos drets humans que els ciutadans legals. Notis, que no parlo de drets socials, legals o econòmics, parlo de drets humans, drets lligats a la essència de tot home i dona. Separar una mare del seu fill recent nascut, no hauria de ser mai solució a cap problemàtica externa i què, a Espanya, a un país “democràtic” del primer món, es plantegi la sostracció de nadons a dones desesperades per solucionar dinàmiques demogràfiques estatals, exposa la perversió moral i ideològica i, la falta de memòria d’un Estat tradicionalment emigrant.