10-N: VOX i Neoliberalisme

Porto uns quants dies reflexionant al voltant de Vox, al voltant de la raó de la seva presència i, especialment des d’ahir, la raó del seu creixement exponencial en la política espanyola. L’ascens de C’s és fàcilment explicable, el partit taronja venia a substituir un PP en ple daltabaix corrupte, oferint una alternativa de dretes a aquells votants que s’havien cansat de les problemàtiques inherents als populars. Votar blau o votar taronja no presenta diferències, dos partits que representen el capital, el neoliberalisme, dos partits que es beneficien d’aquella fal·làcia de que “les dretes generen creixement econòmic”, un o l’altre, no mostren diferències ideològiques. Vox però no respon a tal necessitat de renovació, no beu del neoliberalisme, ni tampoc es reforça rere la fal·làcia comentada, Vox beu de la por, l’odi i la connivència política i policial.

D’una por motivada i generada per al sistema neoliberal, d’una sensació d’inestabilitat, de falta de seguretat, de trobar-te desemparat davant d’una realitat que es presenta sense esperances. La destrucció de l’Estat del Benestar, la privatització continua dels espais públics, l’eliminació de la solidaritat entre treballadors, genera una realitat terrible, unes perspectives de futur temoroses a les quals tots els joves i, no tant joves, ens hi enfrontem dia a dia. L’ansietat de no saber que serà de la teva feina en uns mesos, el temor d’haver estudiat durant 23 anys de la teva vida per dedicar-te a fregar plats, la sensació de que, en aquesta realitat, mai seràs capaç de mantenir-te i formar una família. Una realitat què, rere la implementació d’un discurs com el del progrés i la meritocràcia, imposa les culpes d’aquesta incapacitat en cadascun de nosaltres: “és pobre aquell que no s’esforça”. Viure així genera por, por vers el futur, por per saber que serà de tu, una por que t’impulsa a cercar alternatives. Alguns les trobem en la revolució, d’altres en l’esquerra i, d’altres en el discurs de Vox.

Tota alternativa ve a assenyalar culpables, la revolució culpa al sistema, l’esquerra culpa al neoliberalisme, culpables estructurals i no humans però, el discurs de Vox i l’extrema dreta, culpabilitza a persones, a minories. Reforçant-se en la tradició, la qual s’identifica en un passat millor, un passat immediat en que la incertesa vital comentada no existia, Vox assenyala individus, col·lectius socials que han generat canvis en la societat com a culpables de la situació actual. L’immigrant és aquell nouvingut que genera costos i roba feina; l’homosexual és aquell que trenca els valors de la família i ataca la teva sexualitat; la feminista és aquella que vol transformar l’estructura social i terminar amb la tradició familiar; el català i el basc volen trencar la unitat d’una Espanya que els hi ha donat tot. Elements de canvi que, a través del discurs de Vox, es presenten com a generadors d’aquesta realitat incerta, és a dir, com a elements subversius de la tradició, d’un passat que era millor, d’un passat que ha desaparegut deixant-nos perduts.

L’odi però no hauria de permetre’s, la llibertat d’expressió, la tolerància vers tota opinió s’hauria d’acabar en quant el discurs expressat es basa en la intolerància. A Espanya però el discurs de l’odi sempre ha estat rebut amb connivència, mai s’ha callat la intolerància, comportament que respon a la pervivència ideològica del franquisme en les institucions judicials, polítiques i policials espanyoles. El discurs, sense trobar-se criminalitzat, s’escampa com la pólvora entre una societat espantada, entre una societat que precisa de respostes fàcils i rapides, entre una societat que no disposa de temps ni, en certs casos, de voluntat per ser crítica. Culpabilitzar grups socials presenta una alternativa fàcil, l’expulsió, la prohibició i, en l’extrem, l’extermini del diferent, és una resposta fàcil, una resposta que no demana més de tu que connivència, que abaixar el cap. Una resposta que s’aprofita, altre cop, de la destrucció neoliberal de la solidaritat humana, que s’aprofita de l’individualisme propulsat pel sistema que ens porta a preocupar-nos únicament per al nostre benestar i, com a màxim, pel de la nostra família.

Que pots fer per frenar l’expansió d’aquest discurs? Estimar, comprendre als altres, ser conscient de la situació d’aquells que t’envolten, en definitiva, recuperar la solidaritat vers aquells que son iguals que tu, és a dir, vers tothom. D’una o altre procedència, amb una o altra orientació, amb unes o altres problemàtiques, tots patim de necessitats i, com a humans, hem de comprendre-les i, defensar la lluita per subvertir-les. És essencial l’empatia, mostrar-se comprensiu i disposat a ajudar als que ens envolten, donar confort i comprensió, en definitiva, tractar de terminar la por que ens envolta a través de la solidaritat. Si acabem amb la por, acabem amb l’aliment de l’odi, si acabem amb l’odi, el discurs de Vox perd tota demanda.