Hem de parlar

  Abans-d’ahir, aquells que ens considerem ecologistes -entre molts d’altres istmes -, ens vam trobar amb una bona notícia, estrany en els temps que corren, referent a la política automobilística de la ciutat de Barcelona. El fet és que, segons anunciava Joan Maria Bigas, director de Mobilitat de l’AMB, aquest organisme construirà en els pròxims mesos prop de 300 places d’aparcament gratuït per a aquells que decideixin entrar a la ciutat Comtal en transport públic. Conegudes com a places park and ride, aquesta mesura se sumaria a l’esforç que el municipi està duent a terme els darrers anys per a reduir el nombre de vehicles particulars a l’interior de la ciutat dels barcelonins. Petita victòria o, escàs pas endavant què, en una lluita de fonts com en la que es troba immersa, serveix més per reflexionar al voltant de l’estat de la política actual que per al seu valor propi -el qual, siguem clars, és prop a nul-. Com difícilment en podem no ser conscients, les mesures amb intencions s

Avui, vora les 9 del matí, un amic meu de tota la vida m’ha enviat un article d’en Joan B. Culla, historiador i articulista vinculat a la UAB i al diari Ara, titulat “ Tots eren racistes ”. Confós i encara amb lleganyes als ulls (no em jutgeu, estem en fase 2), m’ha resultat una lectura interessant, educativa i, especialment, un text de clar matís històric, fet que, com a futur historiador, m’ha portat massa fàcilment a congeniar amb les idees de l’autor. En versió resumida, Culla defensa la necessitat d’entendre les figures històriques en el seu context, la necessitat d’ubicar el pensament individual en la cultura i societat en què l’individu cresqué. La lògica és inqüestionable, com a fills d’un temps, tots som presos de les dinàmiques, les formes de vida i de pensament d’aquest i, per tant, jutjar un personatge del segle XIX des dels valors del segle XXI o del segle V aC, resulta incorrecte i improductiu. Fins aquí tot bé, progressivament però, mentre encara no m’havia llevat del