Entradas

Derruir mites per erigir exemples

Avui, vora les 9 del matí, un amic meu de tota la vida m’ha enviat un article d’en Joan B. Culla, historiador i articulista vinculat a la UAB i al diari Ara, titulat “Tots eren racistes”. Confós i encara amb lleganyes als ulls (no em jutgeu, estem en fase 2), m’ha resultat una lectura interessant, educativa i, especialment, un text de clar matís històric, fet que, com a futur historiador, m’ha portat massa fàcilment a congeniar amb les idees de l’autor. En versió resumida, Culla defensa la necessitat d’entendre les figures històriques en el seu context, la necessitat d’ubicar el pensament individual en la cultura i societat en què l’individu cresqué. La lògica és inqüestionable, com a fills d’un temps, tots som presos de les dinàmiques, les formes de vida i de pensament d’aquest i, per tant, jutjar un personatge del segle XIX des dels valors del segle XXI o del segle V aC, resulta incorrecte i improductiu.Fins aquí tot bé, progressivament però, mentre encara no m’havia llevat del llit…

10-N: VOX i Neoliberalisme

Porto uns quants dies reflexionant al voltant de Vox, al voltant de la raó de la seva presència i, especialment des d’ahir, la raó del seu creixement exponencial en la política espanyola. L’ascens de C’s és fàcilment explicable, el partit taronja venia a substituir un PP en ple daltabaix corrupte, oferint una alternativa de dretes a aquells votants que s’havien cansat de les problemàtiques inherents als populars. Votar blau o votar taronja no presenta diferències, dos partits que representen el capital, el neoliberalisme, dos partits que es beneficien d’aquella fal·làcia de que “les dretes generen creixement econòmic”, un o l’altre, no mostren diferències ideològiques. Vox però no respon a tal necessitat de renovació, no beu del neoliberalisme, ni tampoc es reforça rere la fal·làcia comentada, Vox beu de la por, l’odi i la connivència política i policial.
D’una por motivada i generada per al sistema neoliberal, d’una sensació d’inestabilitat, de falta de seguretat, de trobar-te desemp…

Els carrers

Sé que vinc tard, que tot s’ha dit i aportar una nova perspectiva resulta pràcticament impossible però, davant d’una situació com aquesta, no puc quedar-me callat, no puc quedar-me quiet, no ho puc acceptar. La mobilització popular catalana i espanyola m’omple d’orgull, m’omple d’orgull perquè s’allunya del nacionalisme inútil i creix de la mà d’un sentiment de dignitat social, de rebuig a un Estat filofeixista que oprimeix allò que el qüestiona. La lluita contra la repressió, la restricció de llibertats, l’arbitrarietat policial i la intolerància ideològica imposades per un Estat, ha de ser sempre aplaudida, recolzada i nodrida per una societat sana. És per això que em preocupa gran part dels dos pobles esmentats, em preocupen aquells que no es mobilitzen, aquells que no es posicionen i, especialment, aquells que rebutgen el moviment. No puc entendre aquells que, sense ser cecs o paraplègics es queden callats i tancats a casa, aquells que jutgen sense haver vist, aquells que, sense e…

Una llei per comprar nadons

El dia 9 de març de 2019, el Partit Popular espanyol presentà públicament una proposta de llei, a la qual anomenaren “Ley de Apoyo a la Maternidad”, amb l’objectiu d’incentivar el creixement poblacional espanyol. La proposta abastia diversos àmbits però un en especial fou destacat per als experts i pel públic en general. Una mesura per a la qual, les dones immigrants embarassades en situació irregular no serien expulsades durant el període de gestació si es comprometien a donar el fill en adopció. És a dir, les dones immigrants sense papers, no serien expulsades del país si, a canvi, cedien el nadó a l’Estat, el qual el donaria en adopció amb l’objectiu d’evitar el decreixement demogràfic. Tal mesura rebé una quantitat ingent de crítiques i, des de llavors ha estat apartada però, posà sobre la taula o, evidencià una realitat preocupant. L’afirmació pot semblar desmesurada però, si s’obliden els tecnicismes i les edulcoracions, el principal partit de la oposició, proposava una transacc…

#STOPTTIP

Avui us vull presentar dos grans problemes que ens amenacen des de les ombres, dues amenaces que venen de la mà i poden fer molt mal a la nostra societat. Estic parlant del TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions) i les desastroses conseqüències que aquest portaria amb ell, centrant-nos avui en l’entrada de la dieta americana a Europa. Em direu que perquè em centro en la dieta americana, que el TTIP té molts altres efectes negatius si s’arriba a aprovar i, que el menjar hauria de ser una de les últimes en la llista de importància. Però la veritat és que si aquesta dieta entra a Europa, l’economia, la salut i el medi ambient d’Europa i tot el món empitjoraran radicalment. Tots coneixem el que és la dieta americana, una alimentació basada en el fast food, les begudes carbonatades i, sobretot una gran quantitat de carns i derivats animals en tots els àpats del dia. Una dieta molt menys equilibrada que la nostra mediterrània, explicant els grans índex d’obesitat i malalties del …

Proposta #1 - Lloguer Social

Avui inicio una nova secció del blog, enfocada a exposar diverses mesures polítiques que trobi interessants o necessàries per la nostra societat. Començaré parlant-vos del lloguer social en cases inhabitades de llarga durada. Es tracta d’idees meves, d’altres persones o d’adaptacions, pel que estic obert a qualsevol crítica i debat. La proposta és senzilla, detectar pisos que portin més de tres anys en desús, sense una raó inhabilitant (despreniments, obres, etc...), de propietaris que disposin d’altres immobles en la mateixa ciutat/poble i, donar-los en lloguer, a famílies amb falta de recursos econòmics, un lloguer social com ja en coneixem actualment.
El propietari seria, òbviament, el beneficiari del lloguer, que oscil·laria depenent del pis i de la família que l’habités. A més, per compensar un lloguer baix, es podrien utilitzar mesures com una desgravació fiscal d’hisenda, una compensació per part de l’estat, etc... L’administració es faria càrrec de les despeses dels contractes …

Trump

Seria fàcil llençar-me a un anàlisi demagògic de les Eleccions dels EUA, podria adduir que la culpa és de la inculta Amèrica profunda, dels homes blancs que han vist com han perdut pes la última legislatura, dels racistes del KKK que han tergiversat el moviment Black Lives Matter, fins i tot podria enfocar la culpa en Hillary i els demòcrates per no haver sabut dur la campanya.

Però no em veig amb legitimitat per fer-ho, no ens veig a cap de nosaltres, ciutadans d’Europa, polítics aficionats, capacitats per entendre els EUA. La societat, la mentalitat dels “americans del nord” és completament diferent a la nostra i, per tant, no podem entendre’n el funcionament. Tot i així, sempre ens hi hem emmirallat, hem volgut ser com ells, els hem convertit en els nostres líders, en els líders del “Free World”. Hem oblidat però, que en l’únic que són els primers és en economia i prepotència militar. A Europa és on hauríem de fixar els nostres líders, hauríem de voler tenir l’educació de Finlàndia,…