Trump

Seria fàcil llençar-me a un anàlisi demagògic de les Eleccions dels EUA, podria adduir que la culpa és de la inculta Amèrica profunda, dels homes blancs que han vist com han perdut pes la última legislatura, dels racistes del KKK que han tergiversat el moviment Black Lives Matter, fins i tot podria enfocar la culpa en Hillary i els demòcrates per no haver sabut dur la campanya.

Però no em veig amb legitimitat per fer-ho, no ens veig a cap de nosaltres, ciutadans d’Europa, polítics aficionats, capacitats per entendre els EUA. La societat, la mentalitat dels “americans del nord” és completament diferent a la nostra i, per tant, no podem entendre’n el funcionament. Tot i així, sempre ens hi hem emmirallat, hem volgut ser com ells, els hem convertit en els nostres líders, en els líders del “Free World”. Hem oblidat però, que en l’únic que són els primers és en economia i prepotència militar. A Europa és on hauríem de fixar els nostres líders, hauríem de voler tenir l’educació de Finlàndia, la consciència de classe dels francesos, sempre lluitant pels seus drets, la ínfima ratio de crim d’Holanda que pràcticament no té ningú empresonat. Fins i tot Espanya amb la seva sanitat pública i amb el tant per cent més alt del món en acceptació dels drets del col·lectiu LGBT.

En general Europa és molt més avançada en qüestions socials que els EUA, a Europa gaudim (en general) d’un estat del benestar que, tot i millorable, és infinitament millor que l’alternativa del “valer-te per tu mateix” nord-americana. Com va dir George Carlin: “Els polítics no cauen del cel, venen de nosaltres, són producte del nostre propi sistema.” Si no caiem en la demagògia ni en la trampa del populisme i seguim buscant un camí de benestar social, d’inversió pública, de reconeixement de drets humans, etc... Evitarem desastres com Trump i ens convertirem en el model a seguir.